En temps passat, el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí, però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans. El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

Is 8,23b-9,3

Salm Responsorial

Sl 26,1.4.13-14 (R.: la)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vull dir que cadascú de vosaltres afirma: «Jo sóc partidari de Pau», «Doncs jo, d’Apol·ló», «Jo, de Quefes», «Jo, de Crist». Com és això? El Crist està dividit? És que Pau ha estat crucificat per vosaltres o heu estat batejats en el nom de Pau? Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.

1Co 1,10-13.17

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.» Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»
[Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

Mt 4,12-23

"Final de la introducció de l’Evangeli de Mateu"

L’evangeli d’avui clou la llarga introducció de l’Evangeli de Mateu (Mt 1-4), i ho fa amb una cita de compliment que no reporta cap altre evangeli (Is 8,23-9,1). Segons aquest text, l’actuació de Jesús privilegiarà una regió que serveix de paradigma per a la tasca missional de la comunitat de Mateu: la Galilea i, més en concret, la riba del llac.
Això és el que expressa la profecia d’Isaïes que Mateu ha trobat adient per encapçalar la presentació de l’actuació de Jesús. Fa referència a Galilea com a Galilea dels pagans (literalment, de les nacions, o sigui, pròpiament, no d’Israel).
Aquest pòrtic és molt apropiat per a l’Evangeli de Mateu, que, segons opinió majoritària, és més que probable que reflecteixi el cristianisme d’Antioquia de Síria (cf. Ac 11,19-26 i també Ga 2,11-21). El cristianisme, en aquesta ciutat, va ser especialment agosarat. Allà van acceptar en la comunitat cristiana els no-jueus (els pagans) sense obligar-los a la circumcisió (el text d’Ac). Per tant, a Antioquia varen conviure cristians d’origen pagà i cristians d’origen jueu (cf. Ac 11, 19-26). Això va donar peu a la coneguda assemblea de Jerusalem (Ac 15,1-35) i més endavant a la trifulga entre Pere i Pau (Ga 2,11-21). Doncs bé, per aquest pas decisiu, Galilea és un referent de primer ordre. I la denominació Galilea dels pagans ofereix un marc molt escaient per a l’actuació de Jesús en Mateu. No deixa de ser interessant que el verset que ve després del text d’avui digui precisament: «la seva anomenada s’escampà per tot Síria» (Mt 4,24).
La crida dels deixebles que Mateu ha tret de Marc es clou amb un resum que és una introducció del que vindrà a continuació: «I Jesús recorria tota la Galilea ensenyant (sermó de la muntanya, Mt 5-7) i guarint el poble de totes les malalties i xacres (miracles de Mt 8-9)». Aquest mateix resum el torna a usar Mateu en acabar aquesta secció (Mt 9,35). Senyal inequívoc que Mateu l’ha planejada i l’ha elaborada com un tot i que vol que el lector hi trobi una primera i sòlida unitat dins del seu evangeli.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 2ª. El dia del Judici Final

Segon vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 2ª "El dia de Judici Final". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió

Llista de reproducció dels vídeos de la tercera part del Messies de Händel. La resurrecció